Porte tant dins el voler
que em crema les entranyes
que em deixa incandescent
en les hores més estranyes.
Lamente tant la distància
malaïxc tant el dolor
que em torna plena
de follia i ignorància.
Que em dona molta pena
tindre que estar sense tu
empresonar les ganes
i lo que em fa estar serena.
¡Vullc estar al teu costat!
¡Tindre els teus cabells de sol!
les teues mans en revol
i els ulls de curiositat.
Oldre el teu alé de dumenge
em tesa, em posa enlerta
puix si per mi fora,
d'amor vixc i no menge.
Pero crec que no és.
O crec que no pot ser,
lo que vullguera de tu,
lo que podria en un bes
lo que em donaria a fer
si em vullgueres més...
