Desperta de la teua nit
oblida la teua vesprada
que és ara hora de profit,
i és temps de matinada
que dona alé al viure
al vore la llum calmada.
I penetra en somriure
que trene emocionada
per convertir-te en vers lliure
trenque l'incorrecta rima,
desfaig l'antic en l'escriure
i et retorne a la vida
que en un temps fon insulsa
tota trista i resentida.
Pren esta mà bona i justa
que et vol fer poesia
fer-te símbol com la murta
ho és de la romeria.
I si no poguera en lletres
honrar la llum del meu dia
demanaré a les estreles
que m'ajuden com a guia
per a entendre com se lliura
un vers de la melancolia.
