L'examen

Gloria estava fins als nassos de tant d'estudiar. S'havia passat totes les festes de Nadal clavant els colzes com si li anara la vida en aquell examen, i encara aixina, no havia pogut ser capaç d'aprendre's tota la matèria que tenia pendent. S'alçava cada matí a les set i mija i mamprenia una jornada d'esforç intensiu a on descansava només quan atres necessitats més bàsiques interrompien el seu ritme. Quan acabava el dia, es gitava a dormir i només somiava en la matèria d'aquella prova que recitava entre els llançols. No comprenia cóm era possible que el professor, a banda d'haver-los sobrecarregat en tanta faena, fora capaç de posar-los un examen d'aquelles condicions, i considerava que el sistema d'evaluació que estava aplicant era desproporcionat.

En aquella marcha tan frenètica, el dia de l'examen es plantà de forma tan ràpida que el dia d'abans encara no podia creure-se-ho. Volgué aprofitar tota la nit: lo primer que feu va ser programar el despertador per a assegurar-se d'arribar a temps a l'examen, després es dispongué a repassar els conceptes que no li havien quedat massa clars, i per a idear estratègies mnemotècniques en les característiques principals que més li costaven aprendre. Algunes d'elles, davant la impossibilitat i la limitació de la seua memòria, hagué d'apuntar-se-les baix la mànega per a consultar-les en cas d'urgència.

No va dormir en tota la nit ni un instant. S'alçà de la cadira, es pegà una ducha lenta per a relaxar-se i concienciar-se de l'hora que era, desdejunà, i ixqué en molt de temps per a previndre els possibles problemes que pogueren surgir-li.

Una volta en l'aulari a on s'anava a donar lloc la prova, va saludar a tots els seus amics de classe, que repassaven les seues carpetes de forma tan frenètica que Gloria dubtava que pogueren llegir alguna cosa. Ella estava tan nerviosa que no podia deixar de caminar al voltant de la zona on es faria l'evaluació. Es detingué uns instants i itentà inspirar i mantindre l'aire en els pulmons per a eliminar la tensió del seu cos, pero va ser impossible. Es sentà en un banc i es va contemplar les mans. Li tremolaven tant que pareixia una malalta de Pàrkinson. No va caure en la tentació de revisar els apunts, sempre pensava que els breus moments abans d'un examen no et permeten aprendre res que no saberes abans d'eixir de casa, per això es va sentir prou aliviada quan s'obriren les portes de l'aula i va prendre lloc esperant que el professor donara les pautes més bàsiques.

Entrà en la sala cinc minuts més tart que ella i uns segons després, ya es trobava en la tarima, dispost a parlar:

- Bon dia a tots i totes: l'examen queda suspés.

En aquell moment, tots els estudiants començaren a parlar entre sí, preses del dubte. El professor es va fer escoltar entre el parloteig de la multitut:

- Considere que els treballs aportats a lo llarc de tot el curs són un millor indicador del progrés dels alumnes que una evaluació puntual i esporàdica que queda alterada per factors eventuals.

I just quan la gent esclatava en "Aleluyes", Gloria va sentir el pitit d'un despertador. Es va incorporar en un dolor de coll d'haver estat tota la nit sobre l'escritori, i en unes fulles dels apunts apegades a la cara.

- Yuju - va dir Glòria, sarcàsticament.